Arxiu de l'autor: noutrobada

Si t'arriba la fama abans no pas entris al manicomi, ets un geni. Si no, no ets més que un sonat. Ritxar, 20-8-2007, Figueres. Amb aquestes paraules el meu amic Ritxar va aconseguir de sintetitzar tot allò que passava pel … Continua llegint →

El proper dissabte 25 d'agost, a l'estadi de Wembley ( 16.00h ) sonarà Els Segadors, l'himne nacional català, i naturalment la nostra tele hi havia de ser. No se si interessa gaire el Rugby a XIII, però els Catalans Dragons … Continua llegint →

Àger, la Noguera, 174.2 km de distància de Barcelona. 14 de Juliol del 2007, diada nacional francesa. Tres joves, un d'ells amb vocació de cantaire i astrònom, es disposen a passar la nit contemplant un cel estrellat a la recerca … Continua llegint →

Comiat… El curs ha arribat a la seva fi, és hora que els nens agafin unes ben merescudes vacances -no sé si el col·lectiu de pares i avis pensarà igual que jo- i que els cantaires reposin les seves cordes … Continua llegint →

Comiat… El curs ha arribat a la seva fi, és hora que els nens agafin unes ben merescudes vacances -no sé si el col·lectiu de pares i avis pensarà igual que jo- i que els cantaires reposin les seves cordes … Continua llegint →

Figures escapçades i mutil·lades, cossos apedaçats, pells esquerdades i mirades cegues en escultures de mides gegantines en bronze oxidat, homenatge a una mitologia oblidada i a un art del qual només en conservem fragments, potser alguna cosa més que ara … Continua llegint →

Un es pot trobar amb gent ben curiosa món endavant. Aquest migdia sortia de la facultat de Filosofia de la UB a Ciutat Vella, després de fer la meva primera prova de validació com a estudiant de la UOC (hurra!!!), … Continua llegint →

Un home jove, però d'aparença i ànima envellides, seu pacientment en un banc de l'estació, esperant que passi el seu tren. Ningú no sap quant temps porta allà assegut, amb la maleta a un costat, llegint el diari i aixecant-se … Continua llegint →

El nen que es vol convertir en pedra per ser oblidat busca un lloc vora la soca d'un arbre. Ben a prop, la remor d'un rierol el tranquilitza, no ha pogut trobar un indret més adequat. Seu, es relaxa, buida … Continua llegint →

Corren vents nous per la coral, diuen que ja tenim futura co-directora a la qual coneixerem d'aquí a uns dies. No voldria, però, desaprofitar l'avinentesa per a presentar la candidatura de dues possibles incorporacions que l'equip tècnic faria bé de … Continua llegint →