El Moviment Coral Català organitza la II Conferència sobre Cant Coral i Inclusió que se celebrarà a Barcelona el proper cap de setmana: el 26 i 27 de març.
En aquesta edició de la Conferència sobre Cant Coral i Inclusió se centrarà en el col·lectiu d’immigrants. Com podreu veure el programa és complet, interessant i divers amb persones de diferents àmbits acadèmics i geogràfics. Pensat i dirigit a directors de cors (infantils, juvenils i d’adults), mestres i professors de música (de primaria, secundària, escoles de música i conservatoris), etc.
Per a formularis d’inscripció i activitats podeu consultar:
Després d’unes setmanes (potser algún mes) de silenci tornem a ser aquí per informar que:
El Cor Trobada participarà en el concert que es farà el dia 19 DE MAIG al Centre Cultural PERE PRUNA (carrer Ganduxer, 130) dins del cicle PRIMAVERA CORAL.
Ahir a la nit, la coralera del trobada, Marta Fernández va debutar amb la seva banda Mahoney a la Sala Sidecar Factory Club de la Plaça Reial, fent com a teloners d’un altre grup.
Primer de tot: Felicitats!!! Els que ahir vàrem tenir el goig d’anar a veure l’espectacle, vàrem gaudir moltíssim amb la seva música i bon rotllo! Mahoney és una formació jove, formada per tres músics que fa poc va sumar a les seves fileres la Marta. Vaja que el grup ha fet un bon fitxatge!
Ahir van interpretar uns 7 o 8 temes en format acústic (guitarres, baix, calaix i teclats), la majoria composicions seves en anglès que van sonar la mar de bé!! Per desgràcia no hi va haver temps pels bissos però segur que vindran altres oportunitats. On hi ha talent segur que hi hauran més oportunitats!
Alguns coraleros del trobada hi eren: Oriol P., Marc, Mariela, Marta B, Yolanda, un servidor, i altres antics membres de la colla. Ens ho vam passar genial! Per quan la propera?
Per encetar l’any 2011 el 6 de febrer, pels volts de les 13h, el Cor Trobada participarà en la Cantada de les corals de les escoles de barri, que tindrà lloc al Pati de l’escola Poeta Foix (C/ Balmes, 298).
Per veure l’imatge més gran o descarregar-la feu click aquí
Tal i com vau suggerir, aquí penjo "La contra" de La Vanguardia que la Bruna (i després la Marta) ens va enviar! En la música tot són satisfaccions però, a vegades, sorgeixen petites complicacions…
Hi havien alguns nervis, però per sobre de tot molta il·lussió. Arribats una hora abans de l’inici del concert, vàrem tastar l’acústica de la parròquia de Sant Ildefons: certament freda, gran, un pèl diferent a la que (alguns) estem més acostumats. Els bancs ―en aquells moments buïts―, en questió de minuts s’omplirien de gent, pares, mares, avis, acompanyants de cantaires i alguns devots.
Els últims retocs: vestits de negre i amb unes notes de color a les bufandes; els membres del Trobada assajaven, polien detalls, escalfaven les veus i compartien, amb aquesta complicitat tan càlida i especial, els instants anteriors al concert de Nadal. El nostre estimat Mendelssohn ens esperava!
Ja havíen cantat els cors petits i mitjans de Nostra Senyora de Lurdes i el Cor Fontana. Hora de sortir i compartir escenari, primer de tot, amb els veterans tot cantant Escolteu els àngels canten, la primera nadala de la nit. Tot seguit, ja sols, era l’hora de l’alemany, Herr, nun lässest du deinen Diener in Frieden fahren (versió reduïda), a qui havíem dedicat hores d’assajos. Per desgràcia la coral no era completa, algunes baixes forçades no van poder assistir, però els que cantaren/m ho feren/m amb molta il·lusió i dedicació. Omplir aquella nau atapeïda amb menys de vint veus no era cosa fàcil, però es va intentar, amb la força del cor (el coral i el vital). I amb “l’Amén” vingué l’aplaudiment (ens l’havíem guanyat!).
En to nadalenc, van seguir El Desembre Congelat (títol ben escaient perquè les estufes de l’església no arribaven ni a l’absis i alguns dels cantaires estaven ben ben congelats!) i El noi de la mare. Amb les restants corals es va posar el punt i final. Primer L’àngel i els pastors i després Fum, Fum, Fum amb el públic. Era la cirereta del pastís. El final del concert de Nadal. Aplaudiments i flors a les directores. Gràcies Ariadna per la dedicació, atenció (i paciencia!). També a la Mireia, per ajudar-nos a treure profit de les nostres (limitades) veus!
Després vingué el sopar, la xerrera, l’intercanvi d’impressions, l’àpat al voltant de la taula i el que és el millor, l’amistat que neix d’aquest Cor!
Hi havien alguns nervis, però per sobre de tot molta il·lussió. Arribats una hora abans de l’inici del concert, vàrem tastar l’acústica de la parròquia de Sant Ildefons: certament freda, gran, un pèl diferent a la que (alguns) estem més acostumats. Els bancs ―en aquells moments buïts―, en questió de minuts s’omplirien de gent, pares, mares, avis, acompanyants de cantaires i alguns devots.
Els últims retocs: vestits de negre i amb unes notes de color a les bufandes; els membres del Trobada assajaven, polien detalls, escalfaven les veus i compartien, amb aquesta complicitat tan càlida i especial, els instants anteriors al concert de Nadal. El nostre estimat Mendelssohn ens esperava!
Ja havíen cantat els cors petits i mitjans de Nostra Senyora de Lurdes i el Cor Fontana. Hora de sortir i compartir escenari, primer de tot, amb els veterans tot cantant Escolteu els àngels canten, la primera nadala de la nit. Tot seguit, ja sols, era l’hora de l’alemany, Herr, nun lässest du deinen Diener in Frieden fahren (versió reduïda), a qui havíem dedicat hores d’assajos. Per desgràcia la coral no era completa, algunes baixes forçades no van poder assistir, però els que cantaren/m ho feren/m amb molta il·lusió i dedicació. Omplir aquella nau atapeïda amb menys de vint veus no era cosa fàcil, però es va intentar, amb la força del cor (el coral i el vital). I amb “l’Amén” vingué l’aplaudiment (ens l’havíem guanyat!).
En to nadalenc, van seguir El Desembre Congelat (títol ben escaient perquè les estufes de l’església no arribaven ni a l’absis i alguns dels cantaires estaven ben ben congelats!) i El noi de la mare. Amb les restants corals es va posar el punt i final. Primer L’àngel i els pastors i després Fum, Fum, Fum amb el públic. Era la cirereta del pastís. El final del concert de Nadal. Aplaudiments i flors a les directores. Gràcies Ariadna per la dedicació, atenció (i paciencia!). També a la Mireia, per ajudar-nos a treure profit de les nostres (limitades) veus!
Després vingué el sopar, la xerrera, l’intercanvi d’impressions, l’àpat al voltant de la taula i el que és el millor, l’amistat que neix d’aquest Cor!
El tema va començar en una classe normal de un 9 de Desembre amb l’innocent ordre de la nostra estimada directora (o va ser el presi?) "necessitem una foto del grup perquè ens l’han demanat…", va continuar amb un "però no ha de ser massa formal, no??" i vam acabar… be, vam acabar com podeu veure a les fotos de més abaix
