Fa anys, al Museu de la Ciència, hi havia una exposició sobre el nostre estimat planeta Terra on, entre d'altres expositors, n'hi havia un que mostrava com el temps corria a velocitats diferents: fa uns quants milions d'anys anava ben ràpid i, d'aquí a uns quants milions d'anys més, anirà a pas tortuga.
No és curiós que a nosaltres ens passi tot just el contrari? Quan som petits, el temps passa ben a poc a poc, tot dura una eternitat i sembla que la infantesa no s'hagi d'acabar mai. Quan creixem i ens fem grans… ai! el temps passa molt més de pressa i sembla que no n'hi hagi mai prou per a fer tot el que volem fer.
Serà per això que sempre anem en contra del món? Que el nostre rellotge i el de la Terra van a ritmes diferents?
Però potser m'equivoco, igual és que em faig gran i em falla la memòria 
L'enginyer cronògraf
[@more@]
